RK Comunicació

Serveis de comunicació i Community Management a Osona


Deixa un comentari

Ramon Besa: “El Voltregà és un club irreductible”

A continuació us oferim l’entrevista que des de RK Comunicació hem fet al periodista Ramon Besa, per parlar de la relació que manté amb el Club Patí Voltregà, un dels #amicsRK. Podeu tenir més informació de l’entitat a la seva pàgina web: http://www.cpvoltrega.com.

20140930_180804

El periodista Ramon Besa és el més semblant a un ambaixador pel CP Voltregà. Allà on va, sempre deixa clara la seva vinculació amb l’equip de Sant Hipòlit i amb els colors de Sac i Ganxo. No en va, és l’autor del pròleg del llibre Club Patí Voltregà, 50 anys teixint la vida d’un poble, escrit per l’historiador Pere Casas.

Nascut a Perafita (defensa que el Lluçanès és comarca), en Ramon Besa va iniciar la seva trajectòria professional a El9Nou. Des de fa més de 20 anys és Cap d’Esports del diari El Pais, feina que combina amb la de professor a la Universitat Ramon Llull. En el seu currículum acumula galardons com ara el Premi Manuel Vazquez Montalbán (2009) i el Premi Quim Regàs de Periodisme (2008).

El vam anar a escoltar a la conferència sobre “Comunicació corporativa i esport” organitzada el passat 18 de setembre per la Universitat de Vic. En acabar, ens va atendre per parlar d’una de les seves passions: el Voltregà.

Com neix la teva vinculació amb l’hoquei patins i amb el CP Voltregà?
La veritat és que no coneixia massa l’esport però, a l’època d’El9Nou, em va tocar anar a cobrir partits a Sant Hipòlit. Hi anava molt sovint i em vaig sentir molt a gust amb el tracte que em donava el club. Així que m’hi vaig anar involucrant sentimentalment i per això hi tinc una part afectiva important. De fet jo sóc del Barça de futbol, però no em sento identificat am les altres seccions i quan em demanen de quin club sóc d’hoquei patins, sempre dic del Voltregà.

Tens alguns records especials d’aquella època?
Doncs recordo especialment els partits de la Recopa d’Europa de finals dels setanta contra l’equip portuguès de l’Oeiras, on el Voltregà jugava amb en Deseuras, l’Anglada, en Torné, l’Arboix o el Nene Zabalía. Abans ja havia vist jugar noms mítics de la història del club com en Nogué, l’Ordeig, l’Umbert Ferrer, o també en Recio, en Cabanes, en Turró… D’aquells anys també em ve a la ment una final de Copa del Rei contra el Barça, a Lloret, on es va perdre per un ajustat 5 a 4.

Quina és la “màgia” del Voltregà?
El Voltregà és un club irreductible. Tenint en compte les condicions d’adversitat i el baix pressupost que té, sempre demostra una gran competitivitat. En el món de l’hoquei patins tothom li té un respecte i els equips quan van a Sant Hipòlit saben que no ho tindran fàcil perquè juguen en una “senyora” pista. Però el què més m’impressiona de tot, sens dubte, és la capacitat que tenen de patinar els jugadors: ningú patina com els jugadors del Voltregà.

Com veus l’equip per aquesta temporada?
Venim d’un any en què no vam patir i, al contrari, es tractava de saber fins on arribaríem. Realment, la temporada passada es va fer un gran salt de qualitat i no sé si es podrà mantenir. Què li exigeixo a l’equip? Doncs que no sigui resultadista i que mantingui el sentit de pertànyer i de ser de Sac i Ganxo, que sàpiga que representa el Voltregà i que defensi la samarreta, com fa sempre. Jo aniré seguint els resultats per Facebook i Twitter; de fet considero que en sóc addicte.

I el moment que viu l’hoquei patins, com el valores?
L’hoquei, a diferència d’altres esports més majoritaris, no és televisiu i això és alhora un gran valor i un gran drama. Per veure un partit has d’anar a la pista i això li dona una militància activa que no tenen altres esports. Per exemple, el futbol cada dia està més pensat per deixar d’anar al camp i veure’l per televisió, mentre que el hoquei manté aquest valor i, per més que estigui discutit, jo això ho veig de forma positiva.

Anuncis